Per Stephen Kinzer BOSTON GLOBE – 21 DE DESEMBRE DE 2018
UN ENEMIC DE LA POLÍTICA EXTERIOR americana està secretament integrat al més alt nivell de l'administració Trump. Aquesta figura solitaria amaga intel·ligentment les seves opinions subversives. Pretén donar suport a l'agressivitat grunyosa i bombardejada d'ahir de l'equip de seguretat nacional, però el seu cor no hi està.
Podria ser el mateix president Trump? El seu sorprenent anunci que ho farà treure les tropes americanes de Síria és la millor decisió de política exterior que ha pres des que va prendre possessió del càrrec, de fet, gairebé l'única bona. Contradiu un principi geopolític que és l'evangeli a Washington: allà on els Estats Units despleguen tropes, ens quedem fins que aconseguim el que volem. Trump sembla reconèixer això com una recepta per a la guerra i l'ocupació permanents. La seva retirada anunciada de Síria reflecteix la seva identitat interna com a escèptic de política exterior. També el situa en oberta rebel·lió contra el consens intervencionista que fa temps que ha donat forma a l'enfocament dels Estats Units al món.
Trump mai ha amagat el seu menyspreu per les guerres estrangeres. "Sortim de l'Afganistan", va tuitejar durant la seva campanya. En un debat presidencial es va atrevir a pronunciar la veritat indescriptible que envair l'Iraq va ser "el pitjor error de la història d'aquest país". Quan un entrevistador recent li va preguntar sobre l'Orient Mitjà, va pensar: "Ens quedarem en aquesta part del món?" i va concloure: "De sobte s'arriba a un punt en què no t'has de quedar-hi".
Ara, per primera vegada, Trump està transformant els instints darrere d'aquestes paraules en acció. La camarilla militarista que l'envolta lluitarà per resistir l'assalt.
La nova política d'exclusió de Trump cap a Síria seria una inversió completa del que el secretari d'estat Mike Pompeo i l'assessor de seguretat nacional John Bolton han intentat fer des que van començar el seu regnat de foc l'any passat. "Estem allà fins que s'elimini el califat territorial de l'ISIS i mentre l'amenaça iraniana continuï a tot l'Orient Mitjà", va tronar recentment Bolton. Pompeu va prometre que les tropes americanes es quedarien fins que l'Iran retirés "totes les forces sota el comandament iranià a tota Síria".
En els darrers mesos, l'exèrcit nord-americà s'ha compromès en un gran impuls, no autoritzat pel Congrés i ni tan sols debatut a Washington, per consolidar el control de l'est de Síria, una àrea el doble de la mida de Massachusetts. The New Yorker va informar el mes passat que ara 4,000 soldats nord-americans operen des d'almenys una dotzena de bases a la regió, inclosos quatre aeròdroms, i que "les forces recolzades pels nord-americans ara controlen tota Síria a l'est de l'Eufrates".
Aquest enclavament havia de ser una plataforma des de la qual els Estats Units poguessin projectar el poder a l'Orient Mitjà, i especialment contra l'Iran. Per assegurar que els dos terços restants de Síria no s'estabilitzin i prosperin sota el control del govern, l'Administració de Trump va anunciar plans per bloquejar a altres països l'enviament d'ajuda per a la reconstrucció. James Jeffrey, el nostre enviat especial per a Síria, va declarar que els Estats Units "farien el nostre negoci fer la vida tan miserable com sigui possible per a aquest cadàver cadàver d'un règim".
