Per Sylvie Jacqueline Ndongmo i Leymah Roberta Gbowee, DeSmogDe febrer 10, 2023
La COP27 acaba d'acabar i mentre la acord per desenvolupar un fons de pèrdues i danys és una veritable victòria per a les nacions vulnerables que ja estan devastades pels impactes del canvi climàtic, les converses sobre el clima de l'ONU una vegada més no van abordar la causa principal d'aquests impactes: la producció de combustibles fòssils.
Nosaltres, les dones africanes en primera línia, temem que l'expansió del petroli, el carbó i, sobretot, el gas només reprodueixi les desigualtats històriques, el militarisme i els patrons bèl·lics. Presentats com a eines de desenvolupament essencials per al continent africà i el món, els combustibles fòssils han demostrat durant més de 50 anys d'explotació que són armes de destrucció massiva. La seva recerca segueix sistemàticament un patró violent: apropiació de terres riques en recursos, explotació d'aquests recursos i després exportació d'aquests recursos per part de països i corporacions rics, en detriment de les poblacions locals, els seus mitjans de vida, les seves cultures i, per descomptat, els seus clima.
Per a les dones, els impactes dels combustibles fòssils són encara més devastadors. L'evidència i la nostra experiència demostren que les dones i les nenes es troben entre aquestes afectat de manera desproporcionada pel canvi climàtic. Al Camerun, on està arrelat el conflicte accés desigual als recursos de combustibles fòssils, hem vist com el govern respon amb una inversió més gran en forces militars i de seguretat. Aquest moviment té augment de la violència i el desplaçament de gènere i sexuals. A més, ha obligat les dones a negociar l'accés als serveis bàsics, l'habitatge i l'ocupació; assumir el paper de progenitor únic; i organitzar-nos per cuidar i protegir les nostres comunitats. Els combustibles fòssils signifiquen esperances trencades per a les dones africanes i per a tot el continent.
Com ha demostrat la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, els impactes del militarisme i la guerra impulsats pels combustibles fòssils tenen repercussions globals, incloent i especialment al continent africà. El conflicte armat a l'altra banda del món té amenaça la seguretat alimentària i estabilitat als països africans. La guerra d'Ucraïna també ha contribuït a la del país un fort augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, accelerant encara més la crisi climàtica, afectant de manera desproporcionada el nostre continent. No hi ha possibilitat d'aturar el canvi climàtic sense revertir el militarisme i els seus conseqüents conflictes armats.
De manera similar, La cursa europea pel gas a l'Àfrica com a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna és un nou pretext per a l'expansió de la producció de gas al continent. Davant d'aquesta lluita, els líders africans han de mantenir un NO ferm per protegir les poblacions africanes, especialment les dones, una vegada més, de patir un cicle interminable de violència. Des del Senegal fins a Moçambic, la inversió alemanya i francesa en projectes o infraestructures de gas natural liquat (GNL) acabarà definitivament amb qualsevol possibilitat que l'Àfrica construeixi un futur lliure de combustibles fòssils.
Aquest és un moment crític per al lideratge africà, i en particular per al lideratge dels moviments feministes africans per la pau, per deixar finalment de repetir patrons d'explotació, militarisme i guerra, i treballar per la seguretat real. La seguretat no és ni més ni menys que salvar el planeta de la destrucció. Fingir el contrari és assegurar la nostra destrucció.
A partir del nostre treball en moviments feministes per la pau, sabem que les dones, les nenes i altres comunitats marginades tenen coneixements i solucions úniques per adaptar-se a les condicions ambientals canviants i per construir alternatives sostenibles basades en la solidaritat, la igualtat i la cura.
El segon dia de les negociacions de la COP27 de l'ONU, la nació insular del Pacífic Sud de Tuvalu es va convertir en el segon país a demanar un Tractat de no proliferació dels combustibles fòssils, unint-se al seu veí Vanuatu. Com a activistes feministes per la pau, ho veiem com una crida històrica que cal escoltar dins del fòrum de negociació climàtica i més enllà. Perquè posa les comunitats més afectades per la crisi climàtica i els combustibles fòssils que la provoquen, incloses les dones, al centre de la proposta de tractat. El tractat és una eina climàtica sensible al gènere que pot provocar una transició global justa, que han de dur a terme les comunitats i els països més vulnerables i menys responsables de la crisi climàtica.
Es basa en aquest tractat internacional tres pilars bàsics: Cessaria tota nova expansió i producció de petroli, gas i carbó; eliminar gradualment la producció de combustibles fòssils existents, amb les nacions més riques i els principals contaminadors històrics liderant el camí; i donar suport a una transició justa i pacífica cap a fonts d'energia completament renovables mentre es cuiden els treballadors i comunitats de la indústria dels combustibles fòssils afectats.
Un Tractat de no proliferació dels combustibles fòssils posaria fi a la violència contra les dones, els recursos naturals i el clima induïda pels combustibles fòssils. Es tracta d'un nou mecanisme atrevit que permetria al continent africà deixar d'augmentar l'apartheid energètic, aprofitar el seu enorme potencial d'energia renovable i proporcionar accés a energia sostenible als 600 milions d'africans que encara en manquen, tenint en compte els drets humans i les perspectives de gènere.
La COP27 ha acabat, però l'oportunitat de comprometre's amb un futur més saludable i pacífic no ho és. Ens acompanyaràs?
Sylvie Jacqueline Ndongmo és un Activista per la pau camerunès, Fundadora de la Secció del Camerun de la Women International League Peace and Freedom (WILPF) i recentment escollida presidenta internacional de WILPF. Leymah Roberta Gbowee és un Premi Nobel de la Pau i activista per la pau de Libèria responsable de liderar el moviment de pau no violent de dones, Women of Liberia Mass Action for Peace, que va ajudar a posar fi a la Segona Guerra Civil de Libèria el 2003.
