Fotos de Kawaguchi Mayumi
Text de Joseph Essertier
El politòleg i activista Douglas Lummis ha escrit: "Els motius per abandonar la construcció de la nova instal·lació aèria de Marine Corps dels Estats Units a Henoko, al nord d'Okinawa són molts". És difícil pensar en motius legítims per seguir amb el projecte. Motius il·legítims que puc pensar a la part superior del meu cap inclouen un major estatus per als militars nord-americans i japonesos, més poder per als ultranacionalistes i militaristes en general, i un constant flux d'efectiu centrat en el Pentàgon dels contribuents americans i japonesos a proveïdors d'armes de greix cat. El professor Lummis resumeix algunes de les raons per les quals tots hauríem d'oposar-nos a aquesta nova construcció base:
"Trepitja les sensibilitats contra la guerra de la gent d'Okinawa; afegeix a la ja desigual càrrega a Okinawa en comparació amb el Japó continental i per tant és discriminatòria; provocarà més accidents i delictes que victimitzen als Okinais; danyarà, tal vegada fatalment, Okinawa i el millor jardí de corall de Japó a la badia d'Oura (molts dels quals s'han d'omplir) i destruir l'hàbitat i el sòl d'alimentació del dugong, una espècie en perill d'extinció considerada sagrada pels Okinaians; com ho demostra una dècada de resistència, només es pot fer per anul·lar la voluntat del poble amb una força massiva de policia antidisturbis. Si això no és suficient, un altre factor es discuteix cada cop més en el lloc de la protesta i en els diaris ... En primer lloc, el fet que les proves del sòl sota Oura Bay, iniciades a 2014, continuen avui, suggerint que l'Agència de Defensa no ha pogut determinar que el fons del mar és prou ferm com per suportar el pes del bloc de formigó de la pista d'aterratge que planeja establir allà ".
En altres paraules, aquesta base s'està construint sobre una base ferma de "maionesa". Alguns enginyers es pregunten si el projecte es pot treure, segons Lummis: "Aquests enginyers assenyalen que l'aeroport internacional de Kansai, completat a 1994 recuperant terreny a El mar interior de Japó es va enfonsant lentament; cada dia els camions aporten les roques i la brutícia per recórrer i els edificis es mantenen al nivell de les preses ". Es repetirán els errors fets a l'aeroport internacional de Kansai?
Per omplir una mica més aquesta llista ràpida de motius per oposar-se a la base, vegeu també l'anàlisi breu i excel·lent; breu resum de la situació; i presentació de diapositives en el discurs del Sr. YAMASHIRO Hiroji que va ser llegit pel Sr. INABA Hiroshi a la recent conferència anti-base a Dublín, Irlanda:
La lectura del Sr. Inaba sobre el discurs del Sr. Yamashiro comença al voltant de 6: 55: 05. Després de llegir el discurs del Sr. Yamashiro, el Sr. Inaba dóna el seu propi discurs i fa algunes bones preguntes del públic.
Aquests són dos dels oponents més informats i eloqüents de la construcció de la Base Henoko. El govern japonès ha intentat silenciar ambdós, sense èxit almenys fins ara.
Formen part d'un moviment tenaç de pau / indígenes / moviment ecologista que ha estat en curs a Okinawa contra la idea de la Base de Henoko des que la idea es va fer pública al voltant de 20 anys enrere. L'exèrcit nord-americà ha tingut bases a Okinawa durant la major part del segle passat i els Okinaians han lluitat constantment contra no fer que les seves illes entren en camps de batalla. Des de la Batalla d'Okinawa, en què més de cent mil civils d'Okinawa van perdre la vida (és a dir, prop d'un terç de la població), un gran percentatge de la població s'ha oposat a les bases dels Estats Units, i la gran majoria (al voltant de 70 a 80 percentatge) de la població ara s'oposa a la construcció de la nova base a Henoko. La victòria de Denny Tamaki en les eleccions governamentals d'Okinawa demostrat Aquesta forta oposició a més bases.
Sra. KAWAGUCHI Mayumi
La Sra. Kawaguchi és un guitarrista i cantant que sovint inspira gent en els moviments anti-guerra i anti-base a tot Japó. Va aparèixer en un Ryukyu Shimpo article de diari Recentment en japonès.
Aquí hi ha una traducció aproximada de l'article:
Al matí del 21st [de novembre], l'Oficina de Defensa d'Okinawa va lliurar brutícia al treball de terra dels abocadors a la base militar nord-americana Camp Schwab per a la construcció de la nova base a Henoko, ciutat de Nago. Un total de vehicles relacionats amb la construcció 94 van fer dos viatges. Els ciutadans van protestar. Van mantenir signes per als conductors de camions volcans per veure que es llegeixin "Aturar aquesta construcció il·legal" i "No convertir aquest tresor en una base militar nord-americana". La Sra. Kawaguchi Mayumi (43 anys d'edat), un resident de Kyoto, va animar els ciutadans realitzant la seva cançó "Now is the time to stand up" i "Tinsagunu Flower" en la seva harmònica de teclat, ja que els camions transporten la brutícia a la base. La Sra. Kawaguchi va dir: "Aquesta és la primera vegada que he realitzat com a camions transportats amb brutícia. El so de l'instrument i la cançó de la gent no van ser dominats pel so estèril dels camions que entraven i sortien ".
El context de la seva aplaudiment als ciutadans amants de la pau d'aquesta manera és la situació veritablement greu de Henoko. La lluita ha arribat a l'etapa en què les empreses constructores que treballen per al govern japonès (i indirectament per als Estats Units) ara estan a punt de matar un dels esculls de coral més sans d'aquesta regió i destruir l'hàbitat del dugong i moltes altres espècies en perill d'extinció . Els Okinawans, sobretot, saben què està en joc. No només les seves vides sinó la vida del mar. Saben que un delicte contra la natura està a punt de cometre-crim contra la naturalesa que conduirà a crims contra la humanitat si permetem que es cometin, si ens quedem a un costat i mirem. La càrrega de les bases nord-americanes ha caigut a les espatlles molt més que les espatlles dels japonesos a altres regions de l'arxipèlag del Japó, ja que tant la seva població com la seva àrea de terra són tan petites, i les bases dels EUA assumeixen una gran part de les seves terres. La seva terra va ser robada pels militars dels EUA al final de la Guerra del Pacífic i mai va tornar. Els assassinats, violacions, sorolls, contaminació, etc., causats majoritàriament per ciutadans nord-americans han estat fora de control, amb poca o cap justícia en els tribunals japonesos per a les víctimes.
D'aquesta manera, la ira dels Okinawans arriba naturalment a un punt crític. El mar que és preciós per a la seva forma de vida està a punt de ser destruït. Es tracta d'una qüestió de sobirania i de drets dels pobles indígenes, tot i que es tracta d'un problema que molta gent d'arreu del món ha de prestar atenció, ja que afecta l'oceà. S'està produint un enfrontament dramàtic, amb líders innocents i autocrítics com el Sr. Yamashiro i el Sr. Inaba, que han estat maltractats, fins i tot torturats, almenys en el cas del Sr. Yamashiro, i es van calmar en els casos dels dos homes. Els manifestants no violents estan sent tractats violentament per la policia d'altres regions contractades pel govern central (ja que resulta difícil imposar que els policies locals d'Okinawan ignoren els drets legals de les seves pròpies comunitats).
Es tracta d'un drama que es desenvolupa! Tanmateix, els periodistes i els productors de cinema documental no saben o ignoren la difícil situació d'Okinawans, un petit percentatge de la gent de Japó enfront de Tòquio i Washington.
És en aquest context que jo, nord-americà, amb només una mica d'experiència directa a Okinawa excepte un viatge d'estudi, presenta una sèrie de fotos i vídeos que m'ha enviat la Sra. Kawaguchi. Definitivament, és molt estimada aquí a Nagoya entre les desenes de persones que treballen activistes regularment, oferint el seu temps i energia, per educar els seus conciutadans sobre les bases de l'Okinawa llunyana i protestar contra les polítiques pro-Washington del primer ministre Shinzo Abe. La Sra. Kawaguchi és una gran cantant amb una veu potent, de manera que es tracta d'un desgavell per a la gent de l'antibassa per veure-la manejada aproximadament, com es pot veure a partir de les fotos a continuació.
Abans de les fotos, només un exemple del seu cant amb i inspirador manifestants. He transcriure i traduir algunes de les lletres. Sol tocar guitarra i canta. I, generalment, amb una acústica molt millor, per descomptat, però com a exemple de música al servei de la pau, m'agrada el següent video
Cançó 1st:
Kono kuni wo mamoru tame ni
Senso wo shinakereba naranai to shitara
Senso wo shinakereba horobite yuku to shitara
Horobite yukou dewa nai ka
Watashi tachi wa donna koto ga attemo
Senryoku wa motanai
Watashitachi wa nanto iwareyoto
Senso wa shinai
[La mateixa cançó anterior a l'anglès:]
Per protegir aquest país
Fins i tot si es fa necessari lluitar en una guerra
Fins i tot si el país morirà sense una guerra
Deixa-ho morir
No importa el que passi, no recollirem les armes
No importa el que ens digui
No ens comprometem en la guerra
Cançó 2nd: saltant els japonesos, aquí hi ha algunes de les paraules:
Que sera que sera que sera
Què passa de les nostres vides
Tot el que necessitem és viure
Buscant pau i llibertat
Davant demà
Amb força
Cant de la bondat dels éssers humans
Canta canta canta ...
Canta canta canta ...
Cant de la bondat dels éssers humans
Amb força
Ample, alt i gran
Ara, aquí teniu un exemple del tipus de cobertura que el mitjans de comunicació ha contribuït a informar-nos a tots:
"El dijous, el govern japonès va començar a transportar materials de construcció al lloc planificat per primera vegada en al voltant de tres mesos per preparar-se per a treballs de dipòsit de gran abast".
Va ser fa una setmana. Només aquesta frase, sense fotos. Les fotos i vídeos de la senyora Kawaguchi us proporcionaran molta més informació. La base, els mitjans de comunicació democràtics i qualsevol persona amb una càmera de vídeo, fins i tot un iPhone, vingueu a Okinawa i anoteu el que fan els governs japonès i nord-americà.
El governador Denny TAMAKI, que s'oposa a la construcció de base, va anar recentment a la Universitat de Nova York i es va dirigir a Washington i es va posar una mica d'atenció. Com es va informar a un article a Ryukyu Shimpo, un diari local d'Okinawa, "a més, va expressar un sentit d'urgència per aturar la construcció de la nova base, ja que aviat arribarà a un punt en què el que es fa no es pot desfer". "
Sí, s'està acostant al punt de no retornar, i Okináis ho sap. Tòquio està intentant destruir la seva esperança aconseguint el concret posat el més aviat possible. Els Okinaians han esgotat totes les avingudes democràtiques i pacífiques.
Ara, per a les imatges de vídeo i fotos.
Aquí veiem els homes que fan l'obra bruta del Vassal de Washington (és a dir, Tòquio). Washington, el senyor feudal, ha exigit al seu vassal que impulsi la nova base de Henoko, no importa què. El vassall ignora abruptament la voluntat del govern d'Okinawa i de les persones. És un treball vergonyós, per la qual cosa no és d'estranyar que aquests homes ocultin les seves cares amb les seves màscares blanques i ulleres fosques.
Veure i escoltar els Okinaians exigint que aquest crim contra la naturalesa i aquesta violació de la seva sobirania s'aturin. Els opositors de la base van guanyar les eleccions. El governador de la base anti-base, el governador Tamaki, és el seu nou governador, però això és el que obtenen per tots els esforços per guanyar la pau per a la seva comunitat i per al món a través de canals legals no violents? El primer signe en japonès a continuació, en vermell, diu "Aturar aquest treball de construcció il·legal." El segon en vermell, blanc i blau diu, "Cap base nova en Henoko". Al final del clip a l'extrem dret veiem signe d'escriptura blau sobre fons blanc. Aquell diu: "No matis el coral".
Els camions que transporten el seu habitatge de matança de coralls i del cavall, destruint les càrregues a la base.
Diversos tipus de camions pesats rodant a la Base un darrere l'altre. El primer blau pintat en el fons i groc a la part superior diu "Ryukyu Cement" en japonès. "Ryukyu" és el nom de la cadena de l'illa de la qual pertany l'illa d'Okinawa. Aquests camions de ciment porten el material que pot passar a formar part de la pista sobre el corall (encara viu), una pista d'aterrizaje per als bombarders dels Estats Units. Carregaran els seus avions amb bombes que mataran els civils i augmentaran la misèria en terres llunyanes, si no fem res.
Com podem agrair a aquestes dones majors que opten per defensar la democràcia i la pau mundial i passar els seus anys daurats fent aquest treball, ploure o brillar, en comptes de gaudir de les activitats d'oci després de tota la vida de criar famílies i serveis a la comunitat?
Com podem donar les gràcies a aquests ancians que agraden les senyores d'edat avançada que facin aquesta elecció? En comptes de jugar al golf, sacrificem el seu preciós temps per a tots nosaltres. Okinans joves i vells s'oposen a aquests centres d'assassinats anomenats "bases". La intensitat de la seva oposició no prové només de la necessitat de protegir els seus fills i néts per tal que puguin anar a l'escola sense que els avions sorollosos Osprey volen sobrevolant l'escola. , no només perquè les seves filles i néts no siguin violades pel personal militar nord-americà, i no només perquè les seves terres no estiguin contaminades amb productes químics tòxics, sinó també perquè alguns recorden la Batalla d'Okinawa i saben l'infern guerra; no volen que ningú tingui l'experiència de l'infern a la terra.
