Per David Swanson, World BEYOND War, Octubre 16, 2022
Probablement no hi ha cap racó de la Terra que faltin compositors talentosos, creatius i savis de lletres per a cançons. És lamentable que cap nació hagi pogut localitzar cap d'ells per ajudar amb el seu himne nacional.
Per descomptat, no conec molts gèneres artístics i la majoria de llenguatges. He llegit la majoria de les lletres dels himnes en traducció. Però els millors semblen ser els més curts i la seva recomanació principal sembla ser la seva llargada.
Aquí hi ha la lletra de 195 himnes nacionals, perquè puguis ser el teu propi jutge. Aquí està un fitxer que categoritza els himnes de diverses maneres: algunes de les opcions són molt discutibles, així que jutja per tu mateix.
De 195 himnes, 104 celebren la guerra. Alguns no fan pràcticament res més que celebrar la guerra. Alguns només esmenten les glòries de la guerra en una sola línia. La majoria cau en algun punt intermedi. D'aquests 104 que celebren la guerra, 62 celebren o fomenten explícitament la mort en guerres. ("Dóna'ns, Espanya, l'alegria de morir per tu!") Dulce et decorum est. Alguns també exigeixen la mort per a qui es nega a participar en la guerra. Per exemple, Romania, que també dóna la culpa a la teva mare:
De tros i de sofre peririen
Qualsevol que fuig d'aquesta gloriosa crida.
Quan la pàtria i les nostres mares, amb el cor afligit,
Ens demanarà que travessem espases i foc ardent!
Dels 195 himnes, 69 celebren la pau, la gran majoria d'ells en una sola línia o menys. Només 30 esmenten la pau sense també glorificar la guerra. Fornicar per la virginitat.
Tot i que només 18 celebren els reis, 89 celebren els déus i pràcticament tots utilitzen la llengua de la religió per celebrar nacions, banderes, races o pobles nacionals, i la superioritat excepcional d'un petit segment de la humanitat i la geografia.
Si hi ha alguna cosa en què els lletres dels himnes nacionals no creuen, és la gramàtica. Però en la mesura que es pugui discernir el que diuen, m'agradaria proposar aquests nominats als deu pitjors himnes, amb alguns fragments clau:
- Afganistan
Un cop alliberats dels anglesos, ens hem convertit en una tomba de russos
Aquesta és la casa dels valents, aquesta és la casa dels valents
Mireu aquests molts cranis, això és el que van deixar els russos
Mireu aquests molts cranis, això és el que van deixar els russos
Tots els enemics han fracassat, totes les seves esperances es van trencar
Tots els enemics han fracassat, totes les seves esperances es van trencar
Ara és obvi per a tots, aquesta és la llar dels afganesos
Aquesta és la casa dels valents, aquesta és la casa dels valents
Això sí que suposa una reprovació puntual als Estats Units i l'OTAN, però no és una molt bona guia moral cap a la pau o la democràcia.
- Argentina
El mateix Mart sembla animar. . .
tot el país està pertorbat pels crits
de venjança, de guerra i de ràbia.
En els tirans de foc l'enveja
escopir la bilis pestífera;
el seu sagnant estàndard s'aixequen
provocant el combat més cruel . . .
El valerós argentí a les armes
corre ardent de determinació i valentia,
el cornet de guerra, com un tro,
als camps del Sud ressona.
Buenos Ayres s'oposa, liderant
el poble de la il·lustre Unió,
i amb braços robusts arrenquen
el lleó ibèric arrogant . . .
Victòria del guerrer argentí
cobert amb les seves ales brillants
Això fa semblar que els aficionats a la guerra són realment uns poetes horribles. Però, no seria preferible alguna cosa més digne d'emulació?
- Cuba
(lletra sencera)
Per combatre, corre, bayamesos!
Perquè la pàtria et mira amb orgull;
No tinguis por d'una mort gloriosa,
Perquè morir per la pàtria és viure.
Viure encadenat és viure
Embolicat en la vergonya i la desgràcia.
Escolteu el so de la corneta:
A les armes, valents, correu!
No tingueu por dels ibers viciosos,
Són covards com tot tirà.
No poden oposar-se a l'esperit cubà;
El seu imperi ha caigut per sempre.
Cuba lliure! Espanya ja ha mort,
El seu poder i orgull, on va anar?
Escolteu el so de la corneta:
A les armes, valents, correu!
Mireu les nostres tropes triomfals,
Mireu els que han caigut.
Com que eren covards, fugen vençuts;
Com que érem valents, vam saber triomfar.
Cuba lliure! podem cridar
Del terrible boom del canó.
Escolteu el so de la corneta,
A les armes, valents, correu!
Cuba no hauria de celebrar el que es fa en sanitat, o en reducció de la pobresa, o la bellesa de la seva illa?
- Equador
I vessar la seva sang per tu.
Déu va observar i va acceptar l'holocaust,
I aquella sang va ser la llavor prolífica
D'altres herois que el món es sorprèn
Vam veure aixecar-se al teu voltant per milers.
D'aquells herois de braç de ferro
Cap terra era invencible,
I de la vall a la serra més alta
Es podia sentir el rugit de la baralla.
Després de la lluita, la victòria volaria,
La llibertat després del triomf vindria,
I es va sentir el Lleó trencat
Amb un rugit d'impotència i desesperació. . .
Els teus herois gloriosos ens miren,
I el valor i l'orgull que inspiren
Són presagis de victòries per a tu.
Vine el plom i el ferro impactant,
Que la idea de la guerra i la venjança
Desperta la força heroica
Això va fer sucumbir al ferotge espanyol.
Els espanyols no han marxat ara? L'odi i la venjança no perjudiquen els que s'hi dediquen? No hi ha moltes coses boniques i meravelloses a l'Equador?
- França
Aixeca't, fills de la Pàtria,
Ha arribat el dia de glòria!
Contra nosaltres, la tirania
L'estàndard sagnant s'eleva, (repeteix)
Sents, al camp,
El rugit d'aquells soldats ferotges?
Estan arribant directament als teus braços
Per tallar la gola als teus fills, a les teves dones!
A les armes, ciutadans,
Forma els teus batallons,
Març, marxa!
Deixa una sang impura
Regeu els nostres solcs! . . .
Tremou, tirans i traïdors
La vergonya de totes les parts,
Tremola! Els teus esquemes parricides
Finalment rebran el seu premi! (repetit)
Tothom és un soldat per combatre't,
Si cauen, els nostres joves herois,
Es produirà de nou des de la terra,
A punt per lluitar contra tu!
Els francesos, com a guerrers magnànims,
Aguanta o aguanta els teus cops!
Salva aquestes víctimes lamentables,
Per haver-nos armat lamentablement (repetit)
Però aquests dèspotes assedegats de sang
Aquests còmplices de Bouillé
Tots aquests tigres que, sense pietat,
Trencar el pit de la seva mare!
Amor sagrat de la Pàtria,
Condueix, recolza els nostres braços venjadors
Llibertat, Llibertat estimada
Lluita amb els teus defensors! (repetit)
Sota les nostres banderes la victòria
Afanya't als teus accents masculins
Així que els teus enemics caducats
Mira el teu triomf i la nostra glòria!
(Vers infantil:)
Entrarem a la carrera (militar).
Quan els nostres grans ja no hi són
Allà trobarem la seva pols
I el rastre de les seves virtuts (repeteix)
Molt menys ganes de sobreviure'ls
Que compartir els seus taüts
Tindrem l'orgull sublim
Per venjar-los o seguir-los.
In Sondeig Gallup, més gent a França es negaria a participar en qualsevol guerra que la que hi acceptaria. Per què han de cantar aquest merde?
- Hondures
Verge i bonica india, estaves dormint
Al cant ressonant dels teus mars,
Quan es llença a les teves conques d'or
El navegant agosarat et va trobar;
I mirant la teva bellesa, extasiada
Amb la influència ideal del teu encant,
La vora blava del teu mantell esplèndid
Va consagrar amb el seu petó d'amor. . .
Va ser França, qui va enviar a mort
El cap del rei consagrat,
I que es va aixecar orgullós al seu costat,
L'altar de la raó de la deessa. . .
Per mantenir aquest emblema diví,
Marxem, oh pàtria, cap a la mort,
Generós serà el nostre destí,
Si morim pensant en el teu amor.
Defensant la teva bandera sagrada
i cobert en els teus gloriosos plecs,
Hi haurà molts, Hondures, dels teus morts,
Però tot caurà amb honor.
Si les nacions deixin de cantar sobre el bonic que seria morir lluitant entre elles, potser algunes d'elles s'acostarien més a deixar de lluitar entre elles.
- Líbia
No importa el nombre de morts si t'has salvat
Preneu-nos els juraments més acreditats,
No et defraudarem, Líbia
Mai més estarem encadenats
Som lliures i hem alliberat la nostra pàtria
Líbia, Líbia, Líbia!
Els nostres avis van despullar una bona determinació
Quan es va fer la crida a la lluita
Van marxar portant l'Alcorà a una mà,
i les seves armes per l'altra
L'univers està ple de fe i puresa
El món és llavors un lloc de bondat i pietat
L'eternitat és per als nostres avis
Han honrat aquesta pàtria
Líbia, Líbia, Líbia!
Salve Al Mukhtar, el príncep dels conqueridors
És el símbol de la lluita i de la Jihad. . .
Els nostres cadells, estigueu preparats per a les batalles previstes
Com que l'endevina és BS, per què no predir pau de tant en tant?
- Mèxic
Els mexicans, al crit de guerra,
munta l'acer i la brida,
i la Terra tremola fins al nucli
al rugit estrepitós del canó . . .
pensa, Oh Pàtria estimada!, aquell Cel
ha donat un soldat a cada fill.
Guerra, guerra! sense pietat de qui ho prova
per embrutar els escuts de la Pàtria!
Guerra, guerra! Les pancartes nacionals
Estarà empapat de les onades de sang.
Guerra, guerra! A la muntanya, a la vall,
Els canons tronen a l'uníson horrible
i ressonen els ecos sonors
amb manxes d'Unió! Llibertat!
Oh, Pàtria, si tanmateix els teus fills, indefensos
Amb el coll doblegat sota el jou,
Que els vostres camps siguin regats amb sang,
Que els seus passos estiguin impresos amb sang.
I els teus temples, palaus i torres
S'ensorrarà amb un clam horrible,
I les teves ruïnes continuen, xiuxiuejant:
De mil herois, la Pàtria va ser una vegada.
Pàtria! Pàtria! Els vostres fills ho asseguren
per respirar fins al final pel teu bé,
si la corneta amb el seu accent bel·licós
els convoca per lluitar amb valentia.
Per a tu, les corones d'olivera!
Per a ells, un record de glòria!
Per a tu, un llorer de victòria!
Per a ells, una tomba d'honor!
El president de Mèxic fa discursos contra la guerra, però mai contra aquesta horrible cançó.
- United States
I on és la banda que va jurar amb tanta feina
That the Havoc of war and the battle 's confusió,
Una llar i un país, no ens han de deixar més?
Their blood has washed out their foul Footsteps 'pollution.
Desa
Del terror de la fugida, o de la foscor de la tomba:
I l'estendard brillant d'estrelles ondea en triomf,
No és la terra de la llibertat i la casa dels valents.
Oh, així sigui sempre, quan els homes lliures es mantinguin
Entre les seves llars estimades i la desolació de la guerra.
Beneït amb la victòria i la pau, que el cel hagi rescatat la terra
Lloeu el poder que ens ha fet i preservat una nació!
Then conquer we must, when our causi it is just,
I aquest és el nostre lema: "En Déu està la nostra confiança".
Celebrar l'assassinat dels enemics és una tarifa estàndard, però celebrar l'assassinat de persones escapades de l'esclavitud és molt baix.
- Uruguai
Orientals, la Pàtria o la tomba!
Llibertat o amb glòria morim!
És el vot que pronuncia l'ànima,
i que, heroicament, complirem!
És el vot que pronuncia l'ànima,
i que, heroicament, complirem!
Llibertat, llibertat, orientals!
Aquest crit va salvar la pàtria.
Que la seva valentia en les batalles ferotges
D'un entusiasme sublim inflamat.
Aquest regal sagrat, de glòria
ens hem merescut: els tirans tremolen!
Llibertat en la batalla plorarem,
I en morir, la llibertat cridarem!
Els mons ibèrics dominaven
Portava el seu poder altivo,
I les seves plantes captives van posar
L'Orient sigui sense nom
Però de sobte se li tallen els ferros
Donat el dogma que va inspirar May
Entre dèspotes lliures ferotges
Un fossat de serra de pont.
Les seves pistoles de cadena,
Al seu escut al pit en la batalla,
En el seu magnífic coratge tremolava
Els campions feudals del Cid
A les valls, muntanyes i selves
S'empren amb un orgull silenciós,
Amb un rugit ferotge
Les coves i el cel alhora.
El rugit que ressona al voltant
Atahualpa es va obrir la tomba,
I vicioses palmes que bategen
El seu esquelet, venjança! va cridar
Patriotes a l'eco
Es va electrificar en foc marcial,
I en el seu ensenyament brilla més viu
Dels Inques el Déu immortal.
Llarg, amb diverses fortunes,
El llibert va lluitar, i Senyor,
Disputa la terra sagnant
Polzada a polzada amb fúria cega.
La justícia per fi venç
domesticat la ira d'un rei;
I al món la Pàtria indomable
Inaugura ensenya dret.
Aquest és un fragment d'una cançó que només s'ha de condemnar per llarg.
Tot i que hi ha desenes d'himnes nacionals que gairebé es troben a la llista anterior, no hi ha cap llei que obligui que els himnes celebrin el martiri. De fet, alguns himnes són molt diferents dels anteriors:
Botswana
Que sempre estigui en pau. . .
A través de relacions harmonioses i de reconciliació
Brunei
La pau sigui amb el nostre país i el soldà,
Al·là salvi Brunei, la residència de la pau.
Comores
Estima la nostra religió i el món.
Ethiopia
Per la pau, per la justícia, per la llibertat dels pobles,
En igualtat i en amor estem units.
Fiji
I posar fi a totes les coses immorals
La càrrega del canvi recau sobre les vostres espatlles, la joventut de Fiji
Sigues la força per netejar la nostra nació
Aneu amb compte i no porteu malícia
Perquè hem d'abandonar aquests sentiments per sempre
Gabon
Que promogui la virtut i desterra la guerra. . .
Oblidem les nostres baralles. . .
sense odi!
Mongòlia
El nostre país enfortirà les relacions
Amb tots els països justos del món.
Níger
Evitem les baralles vanes
Per estalviar-nos el vessament de sang
Eslovènia
Qui té ganes de veure
Que tots els homes lliures
Ja no hi haurà enemics, sinó veïns!
Uganda
En pau i amistat viurem.
També hi ha 62 himnes nacionals que no mencionen ni la guerra ni la pau, i semblen ser els millors per a això. Alguns fins i tot són, afortunadament, curts. Potser l'ideal és el del Japó, la totalitat del qual no és molt més que un haiku:
Que el teu regnat
Continueu mil, vuit mil generacions,
Fins als petits còdols
Creix en grans blocs
Exuberant amb molsa
Potser ja us heu adonat que no es pot comptar amb l'actitud d'un himne nacional per predir amb precisió el comportament d'una nació. Sens dubte, això últim és molt més important, tan important que potser us sembla tan ofensiu que algú dels Estats Units es quei de l'himne nacional cubà que us nega a mirar fins i tot el horrible que és. És possible que vulgueu perdonar l'horrible himne nacional palestí mentre llegiu entre línies el d'israelià superficialment més pacífic. Pots exigir saber què importa el que ha de dir un himne nacional. Bé, no trobareu cap dels grans traficants d'armes o gastadors militars entre els que esmenten només la pau i no la guerra. I gairebé no necessitem estadístiques per entendre que un himne nacional és una influència cultural entre una gran quantitat, però que sovint té un poder religiós especial, creant papallones a l'estómac del cantant o oient venerat.
Una de les raons per les quals algunes nacions poden semblar que es comporten millor o pitjor del que suggereixen els seus himnes nacionals és que les maleïdes coses són tan antigues. Fins i tot amb l'adopció oficial de l'himne de l'Afganistan l'any passat, i el de Líbia el 2011, l'edat mitjana d'adopció d'aquestes cançons sovint molt més antigues, per als 10 pitjors himnes, és de 112 anys. Això és vell. Fins i tot per a un senador nord-americà que és vell. Una actualització seria el més fàcil del món, si no fos pel poder que aquests himnes tenen sobre la gent.
Himnes a la lletra sota demanda
Gràcies a Yurii Sheliazhenko per la inspiració i l'ajuda.
5 Responses
Vaig pensar erròniament que l'himne nord-americà era el més belicista, però no és comparable amb qualsevol d'aquests.
No és l'himne nacional finlandès, però potser hauria de ser: SONG OF PEACE (de FINLANDIA) paraules de Lloyd Stone, música de Jean Sibelius
Aquesta és la meva cançó, oh Déu de totes les nacions, una cançó de pau, per a terres llunyanes i meves. Aquesta és la meva llar, el país on és el meu cor. Aquí hi ha les meves esperances, els meus somnis, el meu sant santuari, però hi ha altres cors d'altres terres. bategant Amb esperances i somnis tan veritables i alts com els meus Els cels del meu país són més blaus que l'oceà I la llum del sol brilla sobre el trèvol i el pi Però altres terres també tenen llum del sol i trèvol I els cels són a tot arreu tan blaus com el meu, escolta la meva cançó, tu Déu de totes les nacions Un cant de pau per a la seva terra i per a la meva.
El cantem a l'Església UU.
Gaudeixo molt del teu esforç. Vaig pensar que citaries "coets bombes de resplendor vermell que esclaten a l'aire"
El meu candidat per a l'himne dels Estats Units és Si tingués un martell. Potser fer un concurs per escriure himnes per a cada país. Els cubans i francesos, per exemple, són massa vells. No s'han molestat en canviar-los. Recentment, el govern rus ha estat acusat d'utilitzar l'URSS amb finalitats polítiques. És força commovedor; Tinc l'enregistrament de Paul Robeson.
Mirant aquests himnes i les notícies d'arreu del món, sembla que la gent d'aquest planeta, en diversos graus i etapes, està malalt mentalment, té la malaltia de l'odi, la ira, l'estupidesa i el dèficit de bondat. Molt depriment.
Una addició més a cadascuna d'aquestes llistes.
L'himne nacional d'Haití té un vers molt "dulce et decorum est", gairebé textualment: "Per la bandera, per la nació, / Morir és dolç, morir és bonic".
El de Jamaica, en canvi, s'adreça a Déu d'una manera que no és gens bel·licista ni excepcional. El segon vers és un exemple especialment adequat de lletres més pacífices:
"Ensenya'ns el veritable respecte per tots,
Resposta segura a la trucada del deure.
Enforteix-nos els febles per estimar.
Dóna'ns visió no sigui que morim”.
M'encanta que la referència al deure allà es posi en el context de respectar i estimar els altres éssers humans en lloc de matar-los.
L'himne nacional australià és una de les pitjors lletres avorrides, una melodia avorrida. Només meh. Pales en comparació amb la majoria dels altres himnes nacionals.