Tariq Ali: Les acusacions de terrorisme contra l'ex primer ministre del Pakistan Imran Khan són "veritadament grotesques"

AMY GOODMAN: És La democràcia ara!, democracynow.org, L'Informe de guerra i pau. Sóc Amy Goodman, amb Juan González.

Passem ara a veure la crisi política al Pakistan, on l'antic primer ministre Imran Khan ha estat acusat en virtut de la Llei antiterrorista del Pakistan. És l'última escalada entre l'estat pakistanès i Khan, que segueix sent molt popular després de la seva destitució del càrrec a l'abril en el que va descriure com una forma de "canvi de règim recolzat pels EUA". Khan ha continuat celebrant grans mítings a tot Pakistan. Però durant el cap de setmana, les autoritats pakistaneses van prohibir a les cadenes de televisió emetre els seus discursos en directe. Aleshores, dilluns, la policia va presentar càrrecs antiterroristes contra ell després d'haver pronunciat un discurs acusant els agents de policia de torturar un dels seus col·laboradors propers que va ser empresonat per càrrecs de sedició. Poc després que es van anunciar els càrrecs, centenars de partidaris de Khan es van reunir fora de casa seva per evitar que la policia l'arrestés. Dilluns més tard, Khan va respondre als càrrecs en un discurs a Islamabad.

IMRAN KHAN: [traduït] Vaig trucar per emprendre accions legals contra ells, els policies i el magistrat judicial, i el govern va registrar un cas de terrorisme contra mi. En primer lloc, fan el mal. Quan diem que emprendrem accions legals, registren un cas contra mi i em treuen una ordre de detenció. Què mostra això? No hi ha estat de dret al nostre país.

AMY GOODMAN: Així doncs, ens uneix ara a Londres Tariq Ali, l'historiador, activista i cineasta britànic pakistanès, al comitè editorial de la New Left Review, autor de molts llibres, entre ells Aixecament al Pakistan: com fer caure una dictadura, que va sortir fa uns anys, i El Pakistan pot sobreviure? El seu darrer llibre, Winston Churchill: els seus temps, els seus crims, en parlarem en un altre programa. I també estem parlant d'això enmig d'aquestes inundacions massives del Pakistan, i hi arribarem en un minut.

Tariq, parla de la importància dels càrrecs de terrorisme contra Imran Khan, que va ser destituït en el que bàsicament anomena canvi de règim recolzat pels EUA.

TARIQ ALI: Bé, Imran havia molestat els Estats Units. No hi ha cap dubte al respecte. Havia dit: quan Kabul va caure, va dir públicament, com a primer ministre, que els nord-americans van fer un gran embolic en aquell país, i aquest és el resultat. Aleshores, després que Putin desencadenés la guerra d'Ucraïna, Imran es trobava a Moscou aquell dia. No ho va fer cap comentari, però només li va sorprendre que passés durant la seva visita d'estat. Però es va negar a donar suport a les sancions contra Rússia i va ser criticat per això, a la qual cosa va respondre: "L'Índia no està recolzant les sancions. Per què no els critiques? La Xina no els dóna suport. La major part del món, el Tercer Món, no els dóna suport. Per què enganxar-me?" Però s'havia convertit en una molèstia. Si els Estats Units hi van posar massa, no ho sabem. Però, certament, l'exèrcit, que és molt dominant en la política pakistanesa, devia pensar que per agradar als Estats Units, millor desfer-se'n d'ell. I no hi ha dubte que sense el suport militar per a la seva destitució, no hauria estat destituït.

Ara, el que pensaven o suposaven era que Imran perdria tota popularitat, perquè el seu govern havia comès molts errors. Es va parlar de corrupció per part de la seva dona, etc., etc. Aleshores va passar una cosa al juliol que va sacsejar l'establishment, que és que a la província més poblada i important del país, important pel que fa al poder, el Panjab, n'hi havia 20. eleccions parcials per als escons parlamentaris, i Imran en va guanyar 15. En podria haver guanyat dos més, si el seu partit hagués estat millor organitzat. Així que això demostrava que el suport a ell, si s'havia evaporat, tornava, perquè la gent només estava commocionada pel govern que l'havia substituït. I això, crec, també va donar a Imran moltes esperances que podria guanyar les properes eleccions generals amb força facilitat. I va fer una gran gira pel país, de la qual hi havia dos eixos: els militars han posat al poder polítics corruptes i els Estats Units han organitzat un canvi de règim. I un dels càntics més grans de tota aquesta manifestació, que va comptar amb centenars de milers de persones, va ser “El que és amic dels Estats Units és un traïdor. Un traïdor". Aquest era el gran cant i un cant molt popular a l'època. Per tant, sens dubte s'ha tornat a construir.

I crec que és aquell esdeveniment, l'Amy, al juliol, de mostrar el suport popular a través de les eleccions, quan ni tan sols està al poder, el que els va preocupar, així que han estat fent campanya contra ell. Detenir-lo sota les lleis antiterroristes és realment grotesc. Ha atacat jutges en el passat. En el seu discurs de l'altre dia atacava algunes autoritats judicials. Si voleu arrestar-lo, podeu acusar-lo de menyspreu al tribunal, perquè pugui anar a lluitar contra això, i veurem qui guanya i en quin tribunal. Però, en canvi, l'han detingut sota les lleis de terrorisme, cosa que és una mica preocupant, que si l'objectiu és mantenir-lo fora de les properes eleccions a causa dels anomenats càrrecs de terrorisme, això crearà més estralls al país. De moment no està massa preocupat, pel que puc entendre.

JUAN GONZÁLEZ: I, Tariq, us volia preguntar: tenint en compte les protestes massives que han esclatat en suport d'ell, és el vostre sentit que fins i tot la gent que podria haver estat oposada a Imran Khan s'està unint darrere seu, contra l'establishment polític i militar del país? Al cap i a la fi, i el potencial per a una interrupció continuada en un país que és el cinquè país més gran del món en termes de població.

TARIQ ALI: Sí, crec que estan preocupats. I crec que Imran va fer un comentari molt significatiu en el seu discurs durant el cap de setmana. Va dir: "No t'oblidis. Escolteu les campanes que sonen a Sri Lanka”, on hi va haver un aixecament massiu que va ocupar el palau presidencial i va provocar la fugida del president i es van posar en marxa alguns canvis. Va dir: "No anem per aquest camí, però volem noves eleccions i les volem aviat". Ara, quan van prendre el poder, el nou govern va dir que intentarem tenir eleccions al setembre o octubre. Ara han ajornat aquestes eleccions fins a l'agost de l'any vinent.

I, Juan, has d'entendre que, al mateix temps, l'acord del nou govern amb el FMI ha suposat un augment enorme dels preus al país. Ara hi ha molta gent que no es pot permetre el luxe de comprar els aliments bàsics del país. S'ha fet massa car. El preu del gas s'ha disparat. Per tant, per als pobres, que ja tenen poca electricitat, és un trauma total. I la gent, per descomptat, culpa el nou govern, perquè aquest és el govern que va fer l'acord amb el FMI, i la situació econòmica del país és extremadament precària. I això també ha augmentat la popularitat d'Imran, sense cap mena de dubte. Vull dir, la conversa és que si hi hagués unes eleccions durant els propers quatre mesos, escombraria el país.

JUAN GONZÁLEZ: I heu esmentat el paper de l'exèrcit en la política pakistanesa. Quina era la relació dels militars amb Imran abans que esclatés aquesta crisi, abans de la seva destitució com a primer ministre?

TARIQ ALI: Bé, van aprovar que arribés al poder. No hi ha dubte d'això. Vull dir, pot ser vergonyós tant per a ell com per a ells ara en la situació actual del país, però no hi ha dubte que els militars estaven, de fet, darrere seu quan va arribar al poder. Però, com altres polítics, ha utilitzat el seu poder i s'ha construït una base enorme al país, que abans estava restringit al règim, el règim de Pakhtunkhwa, el govern, el govern electe a la part nord del país, a la frontera amb Afganistan, però ara s'està estenent, fins i tot a parts de Karachi. I ara el Panjab sembla ser un reducte, un dels principals reductes del PTI —el partit d'Imran—.

Per tant, l'establishment militar i polític no ho està fent a la seva manera. Vull dir, van pensar que podrien crear una nova estabilitat amb els germans Sharif. Ara, el que és interessant, Juan, i no s'ha informat, és que abans de Shehbaz Sharif, ja ho saps, posant-se a la pell d'Imran, em diuen que hi va haver una fractura entre els dos germans. El seu germà gran, Nawaz Sharif, l'antic primer ministre, que es troba a Gran Bretanya, suposadament malalt, perquè va ser alliberat d'una presó acusat de corrupció per anar a una operació a Gran Bretanya —ha estat aquí des de fa uns anys—, s'oposava a Shehbaz. arribant a la presa de possessió. Va dir: "Millor anar a unes eleccions generals immediates mentre Imran sigui impopular, i podríem guanyar-ho, i llavors tindrem anys per davant". Però el seu germà el va superar en vots o el que sigui, com sigui que resolguin aquests arguments, i va dir: "No, no, necessitem un nou govern ara. La situació és dolenta". Bé, aquest és el resultat.

AMY GOODMAN: També volia preguntar-vos sobre les terribles inundacions que tenen lloc al Pakistan, Tariq. Durant els últims dos mesos, les pluges monsòniques anormalment intenses han provocat la mort d'unes 800 persones, les inundacions que han danyat més de 60,000 habitatges. Aquestes són algunes de les veus dels supervivents de les inundacions.

AKBAR BALOCH: [traduït] Estem molt preocupats. Els nostres ancians diuen que no han vist aquestes pluges i inundacions en els últims 30 o 35 anys. És la primera vegada que veiem pluges tan intenses. Ara ens preocupa que, Déu n'hi do, aquest tipus de pluges abundants puguin continuar en el futur, perquè el patró meteorològic està canviant. Així que ara estem molt nerviosos per això. Estem molt preocupats.

SHER MOHAMMAD: [traduït] La pluja va destruir casa meva. El meu bestiar es va perdre, els meus camps van ser devastats. Només es van salvar les nostres vides. No queda res més. Gràcies a Déu, va salvar la vida dels meus fills. Ara estem a la mercè d'Al·là.

MOHAMMAD AMINA: [traduït] La meva propietat, la meva casa, tot estava inundat. Així que ens vam refugiar al terrat d'una escola pública durant tres dies i tres nits, unes 200 persones amb nens. Vam estar tres dies asseguts al terrat. Quan l'aigua baixava una mica, vam arrossegar els nens del fang i vam caminar dos dies fins que vam arribar a un lloc segur.

AMY GOODMAN: Per tant, pot ser que hi hagi prop d'un miler de persones mortes, desenes de milers de desplaçats. La importància d'aquest canvi climàtic al Pakistan i com està afectant la política del país?

TARIQ ALI: Està afectant la política a tot el món, Amy. I el Pakistan, per descomptat, no ho és, no es pot excloure, ni és excepcional. Però el que fa que el Pakistan, fins a cert punt, sigui diferent és que les inundacions d'aquesta escala —és cert el que va dir la persona— que no s'han vist abans, certament no en la memòria viva. Hi ha hagut inundacions, i regularment, però no d'aquesta escala. Vull dir, fins i tot la ciutat de Karachi, que és la ciutat industrial més gran del país, que amb prou feines ha vist inundacions en el passat, ho eren: la meitat de la ciutat estava sota l'aigua, incloses les zones on viuen persones de classe mitjana i mitjana-alta. . Per tant, ha estat un gran xoc.

La pregunta és aquesta, i aquesta és una pregunta que sorgeix cada vegada que hi ha un terratrèmol, una inundació, un desastre natural: per què el Pakistan, els governs successius, militars i civils, no han estat capaços de construir una infraestructura social, una xarxa de seguretat per a persones normals? gent? Està bé per als rics i els benestants. Poden escapar. Poden marxar del país. Poden anar a un hospital. Tenen prou menjar. Però per a la major part del país, aquest no és el cas. I això només posa en evidència la crisi social que s'ha anat destrossant el Pakistan, i que ara s'ha vist encara més devastada pel FMI reivindicacions, que estan destrossant el país. Vull dir, hi ha desnutrició a algunes parts del país. Les inundacions van destrossar Balutxistan, una de les parts més pobres del país i una província que ha estat ignorada durant moltes, moltes dècades pels successius governs. Per tant, ja sabeu, sempre parlem i ens preocupem sobre desastres naturals particulars o desastres del canvi climàtic, però el govern hauria de crear una comissió de planificació per planificar realment construir una estructura social, una infraestructura social per al país. Això no només s'aplica al Pakistan, és clar. Molts altres països haurien de fer el mateix. Però al Pakistan, la situació és especialment desolada, perquè als rics no els importa. Simplement no els importa.

AMY GOODMAN: Tariq Ali, abans de marxar, tenim 30 segons, i us volia preguntar sobre la situació de Julian Assange. Acabem de fer un segment sobre els advocats i periodistes de Julian Assange que demanen CIA i Mike Pompeo personalment, el primer CIA director, per treballar amb una empresa espanyola fent errors a l'ambaixada, gravar vídeos, emetre audio, agafar els ordinadors i telèfons dels visitants, descarregar-los, interferir amb el privilegi client-advocat. Això podria aturar l'extradició de Julian Assange, que s'enfronta a càrrecs d'espionatge als Estats Units?

TARIQ ALI: Bé, hauria de ser, Amy, aquesta és la primera resposta, perquè aquest ha estat un cas polític des del principi. El fet que alts funcionaris discuteixin si matar Assange o no, i aquest és el país al qual el govern i el poder judicial britànics, actuant en connivència, el fan tornar, al·legant que no és un judici polític, no és una victimització política. , és profundament impactant.

Bé, espero que aquest judici aporti més fets i es prengui alguna acció, perquè realment s'hauria d'aturar aquesta extradició. Tots ho estem intentant, però els polítics, en general, i principalment d'ambdós partits, i el nou primer ministre australià a la campanya electoral van prometre que faria alguna cosa. En el moment en què es converteix en primer ministre, s'enfonsa completament als Estats Units, amb prou feines una sorpresa. Però mentrestant, la salut del Julian és dolenta. Estem molt preocupats per com és tractat a la presó. No hauria d'estar a la presó, encara que sigui extradit. Per tant, espero el millor, però temo el pitjor, perquè no s'ha de fer il·lusions sobre aquest poder judicial.

AMY GOODMAN: Tariq Ali, historiador, activista, cineasta, autor de Aixecament al Pakistan: com fer caure una dictadura. El seu darrer llibre, Winston Churchill: els seus temps, els seus crims.