L'actor nominat a l'Oscar James Cromwell parla abans de la presó de la protesta pacífica contra el fracking

AMY GOODMAN: James Cromwell, candidat a l'Oscar, ha estat presentant a la presó a 4: 00 pm, hora de l'Est, a l'estat de Nova York, després de ser condemnat a una setmana a les regles per haver participat en una protesta noviolenta contra una planta de gas natural. Cromwell diu que també llançarà una vaga de fam. És un dels sis activistes arrestats per bloquejar el trànsit a la zona de fora de la construcció de la planta de megavati 650 a Wawayanda, Nova York, al nord de desembre, 2015. Els activistes diuen que la planta promouria la fractura de gas natural als estats veïns i contribuirà al canvi climàtic.

James Cromwell és ben conegut pels seus papers en algunes pel·lícules de 50 Hollywood, nominades a l'Oscar al Babe, així com una sèrie de sèries de televisió, incloent-hi Six Feet Under. Vaig parlar amb ell dijous juntament amb un dels seus co-acusats que avui aniran a la presó, Pramilla Malick, fundador del comtat de Protect Orange, un grup comunitari que lidera l'oposició a la central de gasolina fracked. Va córrer a 2016 per al Senat de Nova York. Vaig començar preguntant a James Cromwell per què va a la presó avui.

JAMES CROMWELL: Tots som compromesos a lluitar, no a protegir una forma de vida, sinó a protegir la vida mateixa. Les nostres institucions estan en fallida. Els nostres líders són còmplices. I el públic és bàsicament desil·lusionat i desencantat amb tot el procés. Hi ha una connexió directa entre la planta de Minisink—

AMY GOODMAN: On és Minisink?

JAMES CROMWELL: A Wawayanda. És a l'estat de Nova York. Ho diuen a l'estat. No està massa lluny per sobre de la frontera de Nova Jersey. Entre aquesta planta i l'Orient Mitjà. Estem en guerra no només amb l'Iraq, Síria i l'Afganistan i el Iemen. Estem en guerra amb Dimock, Pennsilvània, d'on prové el gas, amb Wawayanda, que utilitza el gas, amb el llac Seneca, on s'emmagatzemava i amb Standing Rock.

I és hora, en realitat, de nomenar la malaltia. La majoria de la gent no pot posar el dit sobre la causa, però tothom percep l’amenaça. El capitalisme és un càncer. I l'única manera de derrotar aquest càncer és transformar completament, de manera radical, la nostra manera de viure i la nostra manera de pensar sobre nosaltres mateixos. I jo anomeno aquesta transformació radical revolucionària. Aquesta és la revolució.

NERMEEN SHAIKH: Per tant, expliqueu què és l’enllaç. El capitalisme, dius, és la causa del que està passant, els Estats Units estan fent, a l'Orient Mitjà, i el que està passant a l'estat de Nova York i Standing Rock, etc.

JAMES CROMWELL: Aquesta planta està construïda per una empresa que només té interès crear beneficis. No hi ha necessitat d’electricitat, i la forma en què es produeix l’energia és inimitable per a la vida de la comunitat. I ara, aquesta és una comunitat de gran abast, perquè tindrà un efecte fins i tot sobre la gent de Nova York. Totes les partícules ultrafines que surten d’aquest xemeneies acaben finalment a la ciutat de Nova York. Així que tothom es veu afectat.

Ara, això es fa perquè intentem tenir independència energètica. Aquesta energia de la qual intentem ser independents era el gas i el petroli que provenien de l'Orient Mitjà. Quan l'Orient Mitjà va començar a avançar cap a governs més democràtics, el govern dels Estats Units i altres governs, Gran Bretanya, França, totes les potències colonials, van dir: “No, no, no. No us avanceu cap a la democràcia, perquè si aneu cap a la democràcia, amenaceu el nostre accés a la vostra energia ". I, per tant, es van corrompre a la seva manera nefasta.

I, finalment, això va provocar la creació ISIS. Nosaltres, els nord-americans, vam crear ISIS, per lluitar contra alguna cosa més: el mateix error que vam fer amb els mujahidins a l'Afganistan. I això és per protegir els nostres interessos creats. Si mireu el senyor Tillerson, el senyor Tillerson s'asseu en acords amb els russos a mitja bilió de dòlars. I així, té ...

AMY GOODMAN: Quan ell era CEO de ExxonMobil.

JAMES CROMWELL: Quan ell era CEO, que encara està pendent. Encara pot afectar la seva empresa. Pot afectar a la seva empresa, tan aviat com es produeixi la prohibició. Per tant, estic dient que hi ha connexió, quan parleu d’energia. L’energia és necessària a tot el món i es produeix només en determinats llocs. Ara produïm energia explotant la terra i quedant atrapada el gas metà, que és inimitable per a la salut. I l’envia a través de canonades. El seu propòsit principal, però, no és alimentar la central elèctrica. Es tracta d’enviar a Canadà per liquar, on poden obtenir sis vegades més beneficis de la venda d’aquest gasiós que no pas als Estats Units.

AMY GOODMAN: Així doncs, deixeu-me preguntar-vos què va passar gairebé exactament fa dos anys. Vull dir, ara vas a la presó, però l'acció que vau dur a terme va ser Juny 2015. Digueu-nos on heu anat i què heu fet.

JAMES CROMWELL: Hem estat reclamant un piquet davant d’aquesta planta, que s’està construint durant els últims dos anys i mig. I va arribar al punt: moltes persones que passen a clavar-se els claus en suport, però no va passar res. Vam provar-

AMY GOODMAN: I aquesta és una planta ...

JAMES CROMWELL: És una planta, una central elèctrica alimentada amb gas, que significa que importen el gas procedent de Pennsilvània.

AMY GOODMAN: I ho són?

JAMES CROMWELL: Bé, això és, això és ...

AMY GOODMAN: L'empresa és?

JAMES CROMWELL: Competitiu Power Ventures construeix la planta.

AMY GOODMAN: CPV.

JAMES CROMWELL: Però hi ha Millennium Pipeline, que Pramilla sap molt més, qui és qui ho és. De fet, és propietat de tres grans corporacions: Mitsubishi, GE i Credit Suisse. Ara, quines interessarien aquestes tres grans multinacionals en aquesta planta de mida mitjana, encara que devastadora? El que està interessat bàsicament, és el precursor de plantes similars de 300. Si aquesta planta es construeix i es posa en línia, no hi ha cap justificació per no construir més d'aquestes plantes. Creiem que cal parar-lo, si voleu aturar tota la construcció de la infraestructura de hidrofracking i el seu efecte sobre el nostre entorn.

AMY GOODMAN: Què vas fer?

JAMES CROMWELL: Bàsicament vam plantejar una idea per encadenar-nos. Ens vam encadenar amb panys per a bicicletes i vam bloquejar l’entrada de la planta al voltant d’aquests minuts, segons l’acusació. I el jutge i la fiscalia semblaven implicar que no tenia cap diferència respecte al que va passar amb aquesta planta. Però fa la diferència. El que estem tractant de sortir és el missatge que es tracta d’una instància, però està passant per tot aquest país i per tot el món. La lluiten contra ell a Anglaterra. Lluiten per tot el món.

NERMEEN SHAIKH: Per tant, Pramilla, podeu parlar del que és aquesta planta, de com heu participat en les protestes, què ha de fer aquesta planta i què creieu que els impactes de la salut pública serien, si es construïa?

PRAMILLA MALICK: Així doncs, es tracta d’una planta de gasolina fracked 650-megawatt. Dependrà d’un centenar de forats de fracking 150 per any. Així doncs, sabem que, a Pennsilvània, hi ha un augment de les taxes de mortalitat infantil. Les taxes de càncer estan augmentant. Els aqüífers es contaminen. Però, a més, els impactes sobre la salut es desplacen al llarg de la xarxa d’infraestructures. Així que visc a prop d’una estació de compressió i ja hem documentat impactes sobre la salut a la meva comunitat, a Minisink, de sagnats de nas, mals de cap, erupcions, símptomes neurològics.

AMY GOODMAN: I això és com a resultat?

PRAMILLA MALICK: Exposició a una estació de compressió de gas trencada, l'estació de compressió de Minisink. I això va ser documentat per un equip de científics. Així doncs, ja sabeu, la tecnologia és relativament nova, i la gent està començant: els científics corren per intentar entendre què passa. Però les comunitats de primera línia, com la nostra, ho sentim. Ho veiem. Sabem que hi ha un impacte en la salut. I ...

AMY GOODMAN: I, doncs, com es va involucrar amb la protesta 2015 de juny, i què va fer exactament?

PRAMILLA MALICK: Bé, també em vaig tancar amb James Cromwell i amb Madeline Shaw.

AMY GOODMAN: I Madeline Shaw és?

PRAMILLA MALICK: És una persona gran que viu a la comunitat. Està molt preocupada perquè sent que haurà de deixar la casa on va viure des de 1949, si aquesta planta es construeix.

AMY GOODMAN: James va esmentar Seneca Lake. Ara, no va haver-hi una victòria recent dels ecologistes que van detenir l’emmagatzematge allà?

PRAMILLA MALICK: Sí.

AMY GOODMAN: I com es relaciona això amb el que estàs intentant aturar?

PRAMILLA MALICK: Bé, estaven en una posició molt similar a la que estàvem, en el sentit que participaven en el procés regulatori, van pressionar, van litigar, van apel·lar a tots els seus funcionaris electes i no van arribar a cap lloc. I així van començar a participar en la desobediència civil. I crec que va generar prou pressió a l'empresa perquè la companyia acabés retirant la seva sol·licitud per a aquesta instal·lació. Però quan aprovareu una central de gasolina fracked 650-megawatt, i recordo a la gent que això és, això va ser aprovat per l'estat de Nova York, pel nostre propi governador Cuomo, que va prohibir la fracturació, citant impactes negatius sobre la salut, i va aprovar aquesta planta que induirà i dependrà de milers de nous pous de fracking al llarg de la seva vida. No necessitem aquesta central elèctrica. Però està sent construït de totes maneres.

I, ja saps, és un projecte de mil milions de dòlars. Però ens costarà, segons els científics, i per això vam fer una desobediència civil, i vam tenir un judici en què vam poder acreditar els científics. Li costarà a la societat $ 940 milions d’anys en costos sanitaris i costos d’infraestructura i altres costos econòmics. I augmentarà les emissions de gasos d'efecte hivernacle del nostre estat per sobre del 10 per cent per a tot el sector elèctric de l'estat de Nova York.

AMY GOODMAN: James Cromwell, podria haver pagat una multa, però trieu anar a la presó. Quant durarà la presó? I per què fas això?

JAMES CROMWELL: Ens van condemnar set dies. Depèn de la discreció de la instal·lació quant al temps de servei. De vegades es baixa per tenir un bon comportament. No en tinc ni idea. Estic preparant set dies. La raó per la qual ho vaig fer va ser que no puc justificar la injustícia del que crec que era un judici completament equivocat i simplista. I, per tant, crec que anar a la presó és una declaració sobre com hem d’aixecar el nostre joc. Ja no és prou bo només per fer piquets i peticions, perquè ningú escolta. La manera com la gent fa arribar el missatge és que fas un acte de desobediència civil. És el que va fer Tim DeChristopher, molts: tota la gent de Standing Rock. Aquest era el propòsit de Standing Rock. La claredat de Standing Rock eren els ancians, perquè jo hi era, els ancians que deien: “Aquest és un camp d’oració”. En altres paraules, prové del nostre esperit interior. Hem de canviar aquest esperit interior. Hem de canviar la nostra relació tant amb el planeta com amb les persones que viuen en aquest planeta, incloses les persones que s’oposen a nosaltres. Per tant, crec que, a la nostra manera petita, aquesta és la declaració que estem fent. Aquest és el moment de començar el joc. Aquest és el moment per abordar la causa bàsica de la nostra malaltia.

AMY GOODMAN: També volia preguntar-vos sobre el vostre comentari sobre persones que tenien problemes per nomenar el capitalisme com un càncer.

JAMES CROMWELL: Sí.

AMY GOODMAN: Sona com una cita d’Edward Abbey: “El creixement pel bé del creixement és la ideologia d’una cèl·lula cancerosa”.

JAMES CROMWELL: Correcte.

AMY GOODMAN: A través del vostre ambientalisme, esteu assumint el capitalisme.

JAMES CROMWELL: Sí.

AMY GOODMAN: No tots els ecologistes ho fan. Podeu comentar-ho?

JAMES CROMWELL: No puc parlar per tots els ecologistes. Crec que tots els problemes: totes les coses que ens afecten bàsicament comencen bàsicament. Som una cultura orientada a la mort, per "mort" que significa que allò que es posa —el que és primari—, quin és el llenguatge amb el qual parlem és el llenguatge del mercat. Tot està a la venda. Tot està mercantilitzat. I el que fa això és —i després, és clar, heu de crear la major quantitat de beneficis, cosa que significa que heu de suprimir la mà d’obra. Heu de suprimir el cost dels vostres materials naturals. Heu de controlar les vostres zones d’influència, de manera que la Xina no acabi amb tot el petroli de l’Iran o l’Iraq. I així, de seguida, aquest tipus de pensament condueix al tipus d’enfrontaments que vivim a tot arreu.

Si mirem més, si acceptem que som, la nostra addicció a aquesta energia, la nostra addicció a la nostra manera de viure, allò que donem per descomptat en aquest país, és d'alguna manera: som responsables. Si acceptem aquesta responsabilitat, que no és la mateixa que la culpa, si acceptem aquesta responsabilitat, llavors podem canviar-ho tot reconeixent el que hem de canviar és la manera de relacionar-nos amb el món natural, amb altres éssers sensibles, al planeta . La veiem ara com una pèrdua que podem: podem violar i acumular. I no és així. Hi ha un equilibri amb la natura i hem violat aquest equilibri. I això és el que avui mostra l'Antàrtida. Es mostra a tot el món. El planeta està restablint l’equilibri al nostre cost.

AMY GOODMAN: James Cromwell i Pramilla Malick, candidat a l'Oscar, van a la presó avui per la seva protesta noviolenta contra una central elèctrica de gas natural que utilitza el gas trencat al Comtat d'Orange, Nova York. Els vaig entrevistar dijous amb Nermeen Shaikh. Els activistes primer tindran una concentració al lloc de construcció de les plantes i després es tornaran a la presó.