per John Miksad, Camas-Washougal Post RecordMaig 27, 2021
Actualment, els Estats Units gasten almenys tres quarts de bilió de dòlars cada any al Pentàgon. Els EUA gasten més en militarisme que els 10 països següents junts; dels quals sis són aliats. Aquesta quantitat exclou altres despeses relacionades amb l'exèrcit, com ara les armes nuclears (DOE), la seguretat nacional i moltes altres despeses. Alguns diuen que la despesa militar total dels EUA arriba als 1.25 bilions de dòlars anuals.
Ens enfrontem a tres problemes globals que amenacen totes les persones de totes les nacions. Són: el clima, les pandèmies i els conflictes internacionals que porten a una guerra nuclear deliberada o inadvertida. Aquestes tres amenaces existencials tenen el potencial de robar-nos a nosaltres i a les futures generacions de les nostres vides, les nostres llibertats i la nostra recerca de la felicitat.
Un dels objectius principals d'un govern és garantir la seguretat i la seguretat dels seus ciutadans. Res no posa en perill la nostra seguretat i seguretat més que aquestes tres amenaces. Tot i que creixen cada any, el nostre govern continua comportant-se d'una manera que soscava la nostra seguretat en lluitar contra interminables guerres fredes i calentes que causen grans danys i ens distreuen d'abordar les principals amenaces.
La despesa militar anual d'1.25 bilions de dòlars és un reflex d'aquest pensament equivocat. El nostre govern continua pensant militarment mentre que les amenaces més grans per a la nostra seguretat i seguretat són no militars. El nostre pressupost militar inflat no ens ha ajudat mentre lluitem contra la pitjor pandèmia dels últims 100 anys. Tampoc ens pot protegir de la catàstrofe climàtica multidimensional o de l'aniquilació nuclear. La despesa astronòmica dels EUA en guerra i militarisme ens impedeix abordar les necessitats humanes i planetàries urgents centrant la nostra atenció, recursos i talents en les coses equivocades. Durant tot el temps, estem sent flanquejats pels enemics reals.
La majoria de la gent ho entén intuïtivament. Enquestes recents mostren que el públic nord-americà afavoreix una retallada de la despesa militar del 10 per cent per un marge de 2-1. Fins i tot després d'una retallada del 10 per cent, la despesa militar dels EUA seguirà sent superior a la de la Xina, Rússia, l'Iran, l'Índia, l'Aràbia Saudita, França, Alemanya, el Regne Unit i el Japó junts (Índia, Aràbia Saudita, França, Alemanya, Regne Unit, i el Japó són aliats).
Més míssils, avions de combat i armes nuclears no ens protegiran de les pandèmies o la crisi climàtica; molt menys per l'amenaça d'aniquilació nuclear. Hem d'abordar aquestes amenaces existencials abans que sigui massa tard.
La nova comprensió hauria de conduir a nous comportaments com a individus i col·lectivament com a societat. Un cop entenem i interioritzem les amenaces més grans per a la nostra supervivència, hauríem de canviar la nostra manera de pensar i actuar en conseqüència. L'única manera d'abordar aquestes amenaces globals és mitjançant l'acció global; que vol dir treballar en col·laboració amb totes les nacions. El paradigma de l'agressió i el conflicte internacionals ja no ens serveix (si mai ho va fer).
Ara més que mai, els Estats Units han de donar un pas endavant i liderar el món cap a la pau, la justícia i la sostenibilitat. Cap nació pot fer front a aquestes amenaces sola. Els Estats Units són només el 4% de la població humana del món. Els nostres funcionaris electes han d'aprendre a treballar de manera constructiva amb altres nacions que representen el 96 per cent de la població mundial. Han de parlar (i escoltar), comprometre's, comprometre's i negociar de bona fe. Han de signar tractats verificables multilaterals per a la reducció i l'eliminació eventual de les armes nuclears, per prohibir la militarització de l'espai i per prevenir la guerra cibernètica en lloc de participar en carreres armamentistes cada cop més amenaçadores i cada cop més amenaçades. També han de ratificar els tractats internacionals que moltes altres nacions ja han signat i ratificat.
La cooperació internacional és l'únic camí a seguir. Si els nostres càrrecs electes no hi arribaran sols, els haurem d'impulsar a través dels nostres vots, les nostres veus, la nostra resistència i les nostres accions noviolentes.
La nostra nació ha provat el militarisme i la guerra sense fi i tenim amplies proves dels seus nombrosos fracassos. El món no és el mateix. És més petit que mai com a conseqüència del transport i el comerç. Tots estem amenaçats per les malalties, per la catàstrofe climàtica i per la destrucció nuclear; que no respecten les fronteres nacionals.
La raó i l'experiència demostren clarament que el nostre camí actual no ens serveix. Pot fer por fer els primers passos incerts per un camí desconegut. Hem d'aconseguir el coratge per canviar perquè tots els que estimem i tot el que estimem estan en funció del resultat. Les paraules del doctor King sonen més fort i més certes 60 anys després de pronunciar-les... o aprendrem a viure junts com a germans (i germanes) o morirem junts com a ximples.
John Miksad és el coordinador del capítol amb World Beyond War (worldbeyondwar.org), un moviment global per aturar totes les guerres, i un columnista de PeaceVoice, un programa de l'Oregon Peace Institute executat a la Universitat Estatal de Portland a Portland, Oregon.
