Per International Peace Bureau
Ginebra, 13 de gener de 2015 - IPB comparteix la indignació mundial pels horribles assassinats de periodistes i artistes que treballen Charlie Hebdo, i la resta de víctimes de la violència de la setmana passada. Plorem amb les seves famílies, amics, col·legues i la societat francesa en general, així com amb persones i organitzacions de tot arreu que rebutgen la idea de matar en nom d’una religió o, de fet, de qualsevol altra ideologia o causa. Igualment, estenem la nostra solidaritat als de Nigèria que han perdut fins a 2000 civils durant aquests mateixos dies, massacrat per Boko Haram.
És hora d’enfrontar-se amb força a l’extremisme violent i al fonamentalisme allà on es manifesti. També és hora de deixar d’assenyalar els “altres” i d’enfrontar-nos a l’extremisme del nostre propi pati, tant si es deriva de les nostres pròpies creences o actituds com si es manifesta per altres grups del nostre barri. En aquest context, és important trobar una manera de deixar de banda els textos religiosos o para-religiosos que facin dels "infidels" o els "blasfemers" un objectiu justificat.
Un desafiament encara més profund és enfortir la nostra tasca per superar la divisió al món entre els que tenen i els que no tenen. Les anàlisis mostren que la injustícia social i la desigualtat no només són mals en si mateixos, sinó que també dificulten el desenvolupament i donen lloc a la violència i als conflictes armats.
L’enfrontament actual entre elements radicals del món musulmà i l’Occident més secular passa a mans de minories militants d’ambdues parts. A més, beneficia a aquells que aprofiten l'oportunitat per demanar més despesa en l'exèrcit i polítiques més agressives i intervencionistes. També hi ha un greu perill que els estats utilitzin els esdeveniments actuals augmentar la seva vigilància de tots els activistes i ciutadans, no només aquells que presenten un risc terrorista. Reconèixer la igualtat i la interdependència de totes les persones del nostre món globalitzat hauria d’ajudar a obrir els ulls a la necessitat de diàleg, respecte mutu i comprensió.
Hi ha una altra dimensió que està rebent molta menys cobertura als mitjans de comunicació convencionals. Les principals potències occidentals són, en molts aspectes, responsables del creixement de la militància islamista a causa de:
- la llarga història de dominació colonial de l'Orient Mitjà i del món musulmà en general, inclòs el suport a l'ocupació israeliana de les terres palestines;
- el paper dels Estats Units a l’hora d’armar i finançar els mujahidins afganesos contra l’URSS, que aleshores es van convertir en figures clau dels talibans i Al-Qaeda, i que ara operen a Síria i en altres llocs.
- la devastadora "guerra contra el terrorisme" que ha causat enormes morts i patiments a l'Iraq, l'Afganistan, Líbia i arreu del món islàmic; i que al mateix temps imposa restriccions draconianes als drets i llibertats humans, sobretot a l’àmbit de la migració internacional.
- la persistent tendència, especialment en seccions dels mitjans de comunicació de masses, a demonitzar tot el món islàmic, a suggerir que tots els musulmans són una amenaça per als valors democràtics.
Aquests factors han polaritzat dràsticament les relacions entre musulmans i Occident, i els atacs de París són només els darrers d’una llarga línia d’homicidis per totes bandes. Es poden veure com a part de la lluita desigual dels pobres contra els rics, una reacció als drons i la discriminació, l’arrogància i la pobresa. Amb cada guerra de l'OTAN o esclat ple d'odi de l'extrema dreta i amb crisis socials més profundes per venir, hi haurà més atacs. Aquesta és la brutal realitat del capitalisme, el racisme i la guerra.
Els moviments per la pau i la justícia han dit tot això moltes vegades des de l'9-11 i les grans potències no volen escoltar-ho. Ara ho senten i el pateixen. Podem superar aquests reptes només amb la política de pacificació: desarmament, reconciliació, educació per a la pau i autèntics moviments cap a un món just i sostenible. Aquesta és la visió per a la qual hem de continuar i treballarem.
