Van ser els Estats Units obligats a atacar Afganistan i Iraq pels esdeveniments de setembre 11, 2001?
Una clau per respondre a aquesta qüestió bastant enorme es troba en els secrets que el govern dels EUA manté respecte a l'Aràbia Saudita.
Alguns han reclamat que el que semblava un delicte en 9 / 11 era en realitat un acte de guerra que exigia la resposta que va portar la violència a tota una regió i que fins avui ha mort i morint tropes nord-americanes a Afganistan i Iraq.
Es podria haver utilitzat la diplomàcia i l’estat de dret? Podrien haver estat jutjats els sospitosos? Es podria haver reduït el terrorisme en lloc d’augmentar-lo? L’argument d’aquestes possibilitats es veu reforçat pel fet que els Estats Units no han optat per atacar l’Aràbia Saudita, el govern del qual probablement és el principal decapitant i finançador de la violència de la regió.
Però, què fa l'Aràbia Saudita a 9 / 11? Bé, cada compte dels segrestadors té la majoria d'ells com a saudita. I hi ha pàgines 28 d'un informe de la Comissió 9 / 11 que el president George W. Bush va ordenar classificar-se fa 13 anys enrere.
Comitè d'Intel·ligència del Senat, antic president Es diu Bob Graham Aràbia Saudita "un conspirador el 911" i insisteix que les 28 pàgines fan una còpia de seguretat d'aquesta afirmació i que es facin públiques.
Philip Zelikow, president de la Comissió 9 / 11, ha assenyalat la "probabilitat que organitzacions benèfiques amb un patrocini important del govern saudita desviessin fons a Al Qaeda".
Zacarias Moussaoui, antiga membre d'Al Qaeda, ha reclamat que membres destacats de la família reial d'Aràbia Saudita eren els principals donants d'Al-Qaeda a finals dels anys noranta i que va discutir un pla per enderrocar l'Air Force One amb un míssil Stinger amb un membre del personal a l'ambaixada saudita a Washington.
Entre els donants d'Al-Qaeda, segons Moussaoui, hi havia el príncep Turki al-Faisal, aleshores el cap d'intel·ligència saudita; El príncep Bandar Bin Sultan, l'ambaixador saudita de llarga data als Estats Units; El príncep al-Waleed bin Talal, un destacat inversor multimilionari; i molts dels principals clergues del país.
Bombardejar i envair l'Iraq ha estat una política horrible. Donar suport i armar l’Aràbia Saudita és una política horrible. Confirmar el paper de l’Aràbia Saudita en el finançament d’Al-Qaeda no hauria de convertir-se en una excusa per bombardejar l’Aràbia Saudita (de la qual no hi ha perill) ni per intolerància contra els nord-americans d’origen saudita (per la qual cosa no hi ha cap justificació).
Més aviat, confirmar que el govern saudita va permetre i possiblement va participar en la canalització de diners a Al-Qaeda hauria de despertar a tothom amb el fet que les guerres són opcionals, no cal. També ens pot ajudar a qüestionar la pressió saudita sobre el govern dels EUA per atacar nous llocs: Síria i Iran. I podria augmentar el suport per tallar el flux d’armes dels Estats Units a l’Aràbia Saudita, un govern que no ocupa un segon lloc davant l’ISIS en brutalitat.
Sovint he sentit a dir que si poguéssim demostrar que realment no hi havia segrestadors l'9 de setembre, tot el suport a les guerres desapareixeria. Un dels molts obstacles que no puc saltar per arribar a aquesta posició és aquest: per què inventaria segrestadors per justificar una guerra contra l'Iraq però faria que els segrestadors siguin gairebé tots saudites?
Tot i això, crec que hi ha una variació que funciona. Si poguéssiu demostrar que l’Aràbia Saudita tenia més a veure amb l’Onze de Setembre que l’Afganistan (que hi tenia molt poc a veure) o l’Iraq (que no hi tenia res a veure), podríeu assenyalar l’increïble però autèntica contenció ja que tria la pau amb l’Aràbia Saudita. Aleshores es faria evident un punt fonamental: la guerra no és una cosa que el govern dels EUA està obligat a entrar, sinó una cosa que escull.
Aquesta és la clau, perquè si pot triar la guerra amb l'Iran o Síria o Rússia, també pot triar la pau.
