de aquest meravellós llibre de cançons:
A càrrec d'Irving Berlin a 1914 (fa uns anys 100):
Mantingueu-vos aquí aquí on pertanyeu
A sota
A sota
Sat el diable parlant amb el seu fill
Qui volia anar
A dalt
A dalt
Va cridar: “Fa massa calor per a mi aquí baix i així
Pujo a la Terra on em puc divertir una mica ”.
El dimoni simplement va negar a negar el cap i va respondre al seu fill:
Queda't aquí on pertanyis
Les persones que viuen per sobre de vosaltres no saben bé del mal.
Per complaure els seus reis, tots han sortit a la guerra
I cap d’ells sap per què lluita.
Molt amunt diuen que sóc un diable i sóc dolent
Hi ha reis més grans que el teu pare.
Estan trencant el cor de les mares
Fer carnissers de germans
Allà dalt hi trobareu més infern que no pas
a sota.
Reis allà
No els importa
Per a les mares que han de quedar-se a casa
Les seves penes per suportar
Quedat a casa
No vagis
Tot i que a sota fa calor,
trobareu que fa més calor allà dalt
Si abans hi vas pujar, fill meu,
Sé que et sorprendries
Trobareu que molta gent no és civilitzada.
Un altre:
L'himne de batalla de la República, actualitzat
Els meus ulls han vist l’orgia del llançament de la Espasa;
Està buscant els acaparaments on s’emmagatzemen les riqueses de l’estrany;
Ha alliberat els seus fatídics llamps i, amb el mal i la mort, ha marcat;
La seva luxúria segueix marxant.
Ho he vist en els focs de vigilància d'un centenar de campaments;
Ells li han construït un altar amb rosades i humitats orientals;
He llegit la seva missió fatal a les llums fosques i fulgurants ...
La seva nit continua.
He llegit el seu escrit sobre el gènere de bandolers en files d’acer bruñides:
“Com tractareu les meves pretensions, així també us durà la ira;
Que el fill infidel de la Llibertat aixafi el patriota amb el taló;
Vaja, l'avarícia continua! ”
Hem legalitzat la baralla i vetllem per la seva retirada;
La cobdícia està buscant ànimes comercials davant el seu tribunal;
Oh, fes-ho ràpid, escopin per respondre-li! sigueu alegres als peus!
El nostre déu continua!
En una sòrdida llimeria harmoniosa l’avaresa va néixer allí
Amb una enyorança al si —i per les mercaderies dels altres una picor.
Com Crist va morir per fer sants els homes, moren els homes per fer-nos rics.
El nostre déu continua.
I un més:
Porta'm el meu pare a mi
Una nena dolça, amb rínxols d’or brillant,
S'està jugant amb joguines a terra,
El seu pare es va anar, per entrar a la batalla,
Al començament d'aquesta llarga guerra amarga;
La seva mare va dir: "Benvolgut, el vostre aniversari és a prop,
Demà compraré els teus regals ”.
El petit fillet, va mirar ràpidament i va somriure.
I va dir amb una llàgrima als ulls:
“No vull ni un vestit ni cap bricolatge,
Aquí, perquè els ninots es trenquen
No vull els patins, els llibres ni les pissarres,
Vau comprar el meu aniversari l'any passat;
Si porteu el present que us demano,
Estimada mare, que feliç seré;
Podeu donar totes les meves joguines a algunes noies i nens pobres,
Però porta’m el meu pare! ”
