Per David Swanson, World BEYOND War, Octubre 18, 2021
Arran de la confessió gravada en vídeo del mentider de les armes de destrucció massiva Curveball, Colin Powell va ser exigent saber per què ningú el va advertir sobre la falta de fiabilitat de Curveball. El problema és que ho van fer.
Us imagineu tenir l'oportunitat de dirigir-vos al Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre un assumpte de gran importància mundial, amb tots els mitjans de comunicació del món mirant i fent-lo servir per... bé, per inventar-se una merda, per mentir amb la cara seria i amb un El director de la CIA es va recolzar darrere teu, vull dir que vomitar un toro de classe mundial, per als llibres de registres, no respirar ni una respiració sense un parell de crits, i semblar que realment ho vols dir tot? Quin fel. Quin insult a tot el món això seria.
Colin Powell no s'ha d'imaginar una cosa així. Ha de conviure amb això. Ho va fer el 5 de febrer de 2003. Està en vídeo.
Vaig intentar preguntar-li a l'estiu del 2004. Estava parlant a la convenció de periodistes de color d'Unity a Washington, DC. L'esdeveniment s'havia anunciat que incloïa preguntes de la sala, però per alguna raó es va revisar el pla. Els ponents de la sala tenien permís per fer preguntes a quatre periodistes de color segurs i verificats abans que Powell aparegués, i després aquests quatre individus podien optar per preguntar-li alguna cosa relacionada, cosa que, per descomptat, no van fer, en cap cas.
Bush i Kerry també van parlar. El panel de periodistes que va fer preguntes a Bush quan es va presentar no havia estat degudament revisat. Roland Martin del Chicago Defender s'hi havia col·locat d'alguna manera (cosa que no tornarà a passar!). Martin va preguntar a Bush si s'oposava a les admissions universitàries preferents per als fills dels antics alumnes i si li importaven més els drets de vot a l'Afganistan que a Florida. Bush semblava un cérvol als fars, només sense intel·ligència. Va ensopegar tan malament que la sala es va riure obertament d'ell.
Però el panell que s'havia muntat per llançar softballs a Powell va complir bé el seu propòsit. Va ser moderada per Gwen Ifill. Vaig preguntar a Ifill (i Powell podria veure'l més tard a C-Span si ho volia) si Powell tenia alguna explicació sobre la manera en què s'havia basat en el testimoni del gendre de Saddam Hussein. Havia recitat les afirmacions sobre les armes de destrucció massiva, però va deixar de banda amb cura la part on aquell mateix senyor havia testificat que totes les armes de destrucció massiva de l'Iraq havien estat destruïdes. Ifill em va donar les gràcies i no va dir res. Hillary Clinton no era present i ningú em va colpejar.
Em pregunto què diria en Powell si algú li fes aquesta pregunta, fins i tot avui, o l'any que ve, o d'aquí a deu anys. Algú et parla d'un munt d'armes antigues i al mateix temps et diu que han estat destruïdes, i tu decideixes repetir la part sobre les armes i censurar la part sobre la seva destrucció. Com ho explicaries?
Bé, és un pecat d'omissió, així que finalment Powell podria afirmar que s'ha oblidat. "Oh, sí, volia dir això, però se'm va escapar".
Però com explicaria això:
Durant la seva presentació a les Nacions Unides, Powell va oferir aquesta traducció d'una conversa interceptada entre oficials de l'exèrcit iraquià:
"Estan inspeccionant la munició que tens, sí.
“Sí.
"Per la possibilitat que hi hagi munició prohibida.
"Per la possibilitat que per casualitat hi hagi munició prohibida?
“Sí.
“I ahir us vam enviar un missatge per netejar totes les zones, les zones de ferralla, les zones abandonades. Assegureu-vos que no hi hagi res".
Les frases incriminatòries "netegeu totes les àrees" i "Assegureu-vos que no hi hagi res" no apareixen a la traducció oficial del Departament d'Estat de l'intercanvi:
“Lt. Coronel: Estan inspeccionant la munició que teniu.
“Coronel: Sí.
“Lt. Col: Per la possibilitat que hi hagi munició prohibida.
“Coronel: Sí?
“Lt. Coronel: Per la possibilitat que hi hagi munició per casualitat, prohibida.
“Coronel: Sí.
“Lt. Coronel: I us vam enviar un missatge per inspeccionar les zones de ferralla i les zones abandonades.
"Coronel: Sí".
Powell estava escrivint diàlegs de ficció. Va posar aquestes línies addicionals allà i va fer veure que algú les havia dit. Això és el que Bob Woodward va dir sobre això al seu llibre "Pla d'atac".
"[Powell] havia decidit afegir la seva interpretació personal de les intercepcions al guió assajat, portant-les substancialment més enllà i posant-les en la llum més negativa. Pel que fa a la intercepció sobre la inspecció de la possibilitat de "munició prohibida", Powell va portar la interpretació més enllà: "Netegeu totes les àrees. . . . Assegureu-vos que no hi hagi res. Res d'això estava a la intercepció".
Durant la major part de la seva presentació, Powell no estava inventant el diàleg, sinó que presentava com a fets nombroses afirmacions que el seu propi personal l'havia advertit que eren febles i indefendibles.
Powell va dir a l'ONU i al món: "Sabem que el fill de Saddam, Qusay, va ordenar la retirada de totes les armes prohibides dels nombrosos complexos del palau de Saddam". L'avaluació del 31 de gener de 2003 de l'esborrany de les observacions de Powell que li va preparar l'Oficina d'Intel·ligència i Recerca ("INR") del Departament d'Estat va marcar aquesta afirmació com a "FEBLE".
Pel que fa a la suposada ocultació iraquiana de fitxers clau, Powell va dir: "S'han col·locat fitxers clau d'establiments militars i científics en cotxes que els agents d'intel·ligència iraquians condueixen pel camp per evitar la detecció". L'avaluació de l'INR del 31 de gener de 2003 va marcar aquesta afirmació com a "FEBLE" i va afegir "Versió oberta a dubte". Una avaluació de l'INR del 3 de febrer de 2003 d'un esborrany posterior de les observacions de Powell va assenyalar:
"Pàgina 4, darrera vinyeta, referent als fitxers clau que es condueixen en cotxes per evitar els inspectors. Aquesta afirmació és molt qüestionable i promet ser atacada pels crítics i possiblement també pels funcionaris d'inspecció de l'ONU".
Això no va impedir que Colin ho declarés com un fet i aparentment esperava que, fins i tot si els inspectors de l'ONU pensaven que era un mentider descarat, els mitjans de comunicació nord-americans no ho diguessin a ningú.
Sobre el tema de les armes biològiques i l'equip de dispersió, Powell va dir: "sabem per fonts que una brigada de míssils fora de Bagdad estava desemborsant llança-coets i ogives que contenien agents de guerra biològica a diversos llocs, distribuint-los a diversos llocs de l'oest de l'Iraq".
L'avaluació de l'INR del 31 de gener de 2003 va marcar aquesta reclamació com a "FEBLE":
“FEBLE. Els míssils amb ogives biològiques es van dispersar. Això seria una mica cert en termes de míssils de curt abast amb ogives convencionals, però és qüestionable en termes de míssils de llarg abast o capçals biològics".
Aquesta afirmació es va tornar a assenyalar a l'avaluació del 3 de febrer de 2003 d'un esborrany posterior de la presentació de Powell: “Pàgina 5. primer paràgraf, reclamació de la brigada de míssils que dispersa llançadors de coets i ogives BW. Aquesta afirmació també és molt qüestionable i podria ser objecte de crítiques per part dels funcionaris d'inspecció de l'ONU".
Això no va aturar en Colin. De fet, va treure ajudes visuals per ajudar a mentir
Powell va mostrar una diapositiva d'una fotografia per satèl·lit d'un búnquer de municions iraquià i va mentir:
"Les dues fletxes indiquen la presència de signes segurs que els búnquers emmagatzemen municions químiques. . . [el] camió que […] veieu és un element de la signatura. És un vehicle de descontaminació per si alguna cosa va malament”.
L'avaluació de l'INR del 31 de gener de 2003 va marcar aquesta afirmació com a "FEBLE" i va afegir: "Donem suport gran part d'aquesta discussió, però observem que els vehicles de descontaminació, citats diverses vegades al text, són camions d'aigua que poden tenir usos legítims... Iraq ha donat a UNMOVIC el que pot ser una explicació plausible d'aquesta activitat: que es tractava d'un exercici que implicava el moviment d'explosius convencionals; La presència d'un camió de seguretat contra incendis (camió d'aigua, que també es podria utilitzar com a vehicle de descontaminació) és habitual en aquest esdeveniment".
El propi personal de Powell li havia dit que es tractava d'un camió d'aigua, però va dir a l'ONU que era "un element de la signatura... un vehicle de descontaminació". L'ONU anava a necessitar un vehicle de descontaminació quan Powell acabés d'escupir les seves mentides i de deshonrar el seu país.
Va continuar acumulant-ho: "Els UAV equipats amb tancs d'esprai constitueixen un mètode ideal per llançar un atac terrorista amb armes biològiques", va dir.
L'avaluació de l'INR del 31 de gener de 2003 va marcar aquesta declaració com a "FEBLE" i va afegir: "L'afirmació que els experts coincideixen que els UAV equipats amb tancs d'esprai són "un mètode ideal per llançar un atac terrorista amb armes biològiques" és FEBLA".
En altres paraules, els experts NO estaven d'acord amb aquesta afirmació.
Powell va continuar, anunciant que "a mitjans de desembre els experts en armes d'una instal·lació van ser substituïts per agents d'intel·ligència iraquians que havien d'enganyar els inspectors sobre la feina que s'hi feia".
L'avaluació de l'INR del 31 de gener de 2003 va marcar aquesta afirmació com a "FEBLE" i "no creïble" i "oberta a crítiques, especialment per part de les inspeccions de l'ONU".
El seu personal l'estava advertint que el que pensava dir no es creuria pel seu públic, que inclouria la gent amb coneixement real de l'assumpte.
Per a Powell això no li importava.
Powell, sens dubte pensant que ja estava en profunditat, així que què havia de perdre, va continuar dient a l'ONU: "Per ordre de Saddam Hussein, els funcionaris iraquians van emetre un certificat de defunció fals per a un científic i el van amagar. .”
L'avaluació de l'INR del 31 de gener de 2003 va marcar aquesta afirmació com a "FEBLE" i la va qualificar de "No és inverosímil, però els inspectors de l'ONU podrien qüestionar-ho. (Nota: l'esborrany ho indica com a fet.)"
I Powell ho va declarar com un fet. Tingueu en compte que el seu personal no va poder dir que hi havia cap prova per a la reclamació, sinó que "no era inverosímil". Això era el millor que podien arribar. En altres paraules: "Podrien comprar aquest, senyor, però no hi compti".
Powell, però, no estava satisfet de mentir sobre un científic. Havia de tenir una dotzena. Va dir a les Nacions Unides: "Una dotzena d'experts [ADM] han estat posats sota arrest domiciliari, no a les seves pròpies cases, sinó com a grup en una de les cases d'hostes de Saddam Hussein".
L'avaluació de l'INR del 31 de gener de 2003 va marcar aquesta afirmació com a "FEBLE" i "Molt qüestionable". Aquest ni tan sols mereixia un "No és inversemblant".
Powell també va dir: "A mitjans de gener, experts d'una instal·lació que estava relacionada amb armes de destrucció massiva, aquests experts havien rebut l'ordre de quedar-se a casa del treball per evitar els inspectors. Els treballadors d'altres instal·lacions militars iraquianes que no participaven en projectes d'armament havien de substituir els treballadors que havien estat enviats a casa.
El personal de Powell va anomenar això "FEBLE", amb "plausibilitat oberta a dubte".
Totes aquestes coses sonaven prou plausibles per als espectadors de Fox, CNN i MSNBC. I això, podem veure ara, era el que interessava a Colin. Però als inspectors de l'ONU els deu haver sonat molt poc plausible. Aquí hi havia un noi que no havia estat amb ells en cap de les seves inspeccions venint per explicar-los què havia passat.
Per Scott Ritter, que va dirigir moltes inspeccions de l'UNSCOM a l'Iraq, sabem que els inspectors nord-americans havien utilitzat l'accés que el procés d'inspecció els donava per espiar i establir mitjans de recollida de dades per a la CIA. Per tant, hi havia una certa plausibilitat a la idea que un nord-americà pogués tornar a l'ONU i informar a l'ONU què havia passat realment en les seves inspeccions.
No obstant això, repetidament, el personal de Powell li va advertir que les afirmacions específiques que volia fer ni tan sols semblarien plausibles. Seran registrats per la història més simplement com a mentides flagrants.
Els exemples de la mentida de Powell enumerats anteriorment estan extrets d'un informe extens publicat pel congressista John Conyers: “La Constitució en crisi; Els minuts de Downing Street i l'engany, la manipulació, la tortura, la retribució i els encobriments a la guerra de l'Iraq".
