NADAL EN LES TRENCES de John McCutcheon

Em dic Francis Tolliver, vinc de Liverpool. Fa dos anys la guerra m’esperava després de l’escola. A Bèlgica i a Flandes, a Alemanya fins aquí, vaig lluitar pel rei i el país que estimo. Era el Nadal a les trinxeres, on penjava la gelada tan amarga, els camps congelats de França eren quiets, no es cantava cap cançó nadalenca Les nostres famílies de tornada a Anglaterra ens brindaven aquell dia Els seus valents i gloriosos nois tan allunyats. Estava estirat amb el meu company de desordre a la terra freda i rocosa. Quan va creuar les línies de batalla es va produir un so molt peculiar: "Ara escolteu, nois!", Cada soldat es va esforçar per escoltar mentre una jove veu alemanya cantava clar. "Està cantant molt bé, ja ho saps!", Em diu la meva parella Aviat, un per un, cada veu alemanya es va unir en harmonia Els canons van quedar en silenci, els núvols de gas no van rodar més Quan el Nadal ens va donar un respir de la guerra Tan aviat quan van acabar i es va passar una reverent pausa: "God Rest Ye Merry, Gentlemen", va atacar a alguns nois de Kent. El següent que van cantar va ser "Stille Nacht". "Tis" Silent Night "," I en dues llengües, una cançó va omplir aquell cel: "Hi ha algú que ve cap a nosaltres!", La sentinella de la primera línia va cridar. Totes les vistes estaven fixades en una llarga figura que trepitjava del seu costat. La seva bandera de treva, com una estrella de Nadal, mostrada en aquella plana tan brillant Mentre ell, amb valentia, va caminar desarmat fins a la nit. Aviat, un a un dels dos costats, va caminar cap a la terra de ningú. Sense armes ni baionetes ens vam reunir cos a cos. Compartíem aiguardent secret i ens desitjàvem bé. -lit partit de futbol els vam donar un infern. Vam canviar bombons, cigarrets i fotografies des de casa Pares allunyats de les seves famílies Young Sanders tocaven la seva caixa de premsa i tenien un violí Aquesta curiosa i improbable banda d’homes Aviat ens va robar la llum del dia i França va tornar a ser França, amb tristes comiats, ens disposàvem a tornar a la guerra. la pregunta perseguia tots els cors que vivien aquella meravellosa nit: “A qui he fixat la família?” Era el Nadal a les trinxeres on penjava la gelada, tan amarga Els camps congelats de França s’escalfaven mentre es cantaven cançons de pau. les parets que havien mantingut entre nosaltres per exigir el treball de la guerra havien quedat esmicolades i havien desaparegut per sempre. El meu nom és Francis Tolliver, a Liverpool visc Cada Nadal que ve des de la Primera Guerra Mundial, he après bé les seves lliçons. els trets no seran entre morts i coixos I a cada extrem del fusell som iguals